El lloc del castellà a una Catalunya independent

Us presentem un nou article de la mà del nostre amic i company Dirk Diggler, on se'ns planteja una visió molt interessant sobre el paper que podria tenir el castellà quan Catalunya fos independent.

I tu, com ho veus?

(Fes clic aquí per llegir l'artice)

Fem net

Aquesta vegada parlem de la controvertida regeneració política de la mà d’un parell articles, els quals han estat publicats recentment diari Avui. El primer d’ells “La manera de fer política”, escrit per en Daniel Tarragó, exposa una sèrie d’arguments a favor d’un canvi per una democràcia més participativa. En el segon, "Regeneració política, ja!" Ernest Benach ens dóna la seva visió de com s’hauria de depurar l’actual desafecció que viu Catalunya.

Llei de consultes

Després d'un període d'inactivitat, reprenem les actualitzacions d'aquest espai de debat amb la finalitat de fomentar un punt d'informació i discussió política. Us proposem el següent: nosaltres fem una fotografia d'alguna temàtica política actual a partir d'un article, entrevista, etc. i vosaltres, els lectors, escriviu el 50% restant exposant la vostra crítica o aprovació. La riquesa d'aquest bloc és precisament la pluralitat i el contrast de totes les vostres opinions, per tant, us animem a que hi participeu dient-hi la vostra.


Aquesta vegada hem anat a parlar amb en Pere Aragonès, diputat al Parlament de Catalunya per les JERC i ERC per conèixer de primera mà alguns detalls sobre la Llei de consultes, de la qual ha estat ponent redactor. A més, també ens fa una valoració sobre alguns aspectes del nostre sistema electoral, apuntant especialment als factors que justifiquen la baixa participació i la desafecció política. Des d'aquí, també aprofitem per agrair-li la seva atenció i total disposició a col·laborar amb aquest bloc.



Podeu escoltar les dues parts de l'entrevista als enllaços següents:

http://www.youtube.com/watch?v=Lfrj6oCjvSg&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=c-ZYYIVc7NQ

Sobre Bolonya i les Universitats

És el moment de posar sobre la taula una nova temàtica. Aquest cop, us presenten dos textos que analitzen des de diferents perspectives un tema de força interès pel jovent, especialment per aquells que estan estudiant a la universitat, com és la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, altrament dit Bolonya. Els articles escollits donen visions complementaries d'aquest procés i alhora trenquen els tòpics derivats d'anàlisis simplistes promogudes intencionadament per certs col·lectius.

El primer dels dos articles l'ha elaborat l'Àlex Figueras, activista sindical i coneixedor del tema a petició de la secretaria de formació. En l'actualitat, l'Àlex és membre del Claustre de la UB i el seu escrit parla de la necessitat que té el moviment estudiantil de diferenciar l'origen de les conseqüències de la implantació de l'EEES si vol resoldre els problemes que aquesta comporta. Explica que els efectes negatius atribuïts a Bolonya, són específics d'alguns Estats, i per tant, originats per la manera com s'aplica i no per unes directrius europees força generals, que deixen molt espai perquè els Estats puguin prendre les seves decisions. Així doncs, assenyala a l'Estat espanyol com a culpable de certs fenòmens pels quals s'ataca habitualment l'EEES, tals com l'elitisme, la desaparició de l'oferta docent que no s'adapta al mercat, la dependència del finançament privat o la presència del català i l'acusa d'utilitzar Bolonya “com a excusa” per incidir en el poder universitari. També lliga el discurs independentista i l'estudiantil al situar el dèficit en finançament com a peça clau dins la greu manca de recursos que pateixen les nostres universitats.

El segon article que us proposem està escrit per un professor universitari, l'Hèctor Lopez Bofill. Aquest escrit va ser publicat al diari Avui el passat dilluns 14 de juliol, i tracta també la temàtica de l'EEES. Ho fa amb un enfocament diferent, però arriba a conclusions similars, com la falta de recursos per finançar el nou model educatiu o el perill que hi hagi una privatització, és a dir, que no hi hagi una igualtat d'oportunitats alhora d'accedir a postgraus i màsters, sobre els quals l'autor creu que acabarà recaient la part més important de l'educació universitària, ja que estaran finançats per capital privat, però acabaran sent els únics amb una bona dotació de recursos. També avisa de les dificultats o falta d'incentius que tindran molts professors per adaptar-se a aquest model que els obliga a fer cursos d'innovació docent, continuar amb la recerca, dedicar molt més temps a impartir docència i corregir pràctiques. Alerta que això pot suposar l'abandó de molts professors de la seva activitat acadèmica i que l'activitat docent recaigui en professors joves o becaris, consolidant així una precarització laboral també en l'àmbit universitari.

La rebel•lió dels joves i els estudiants del maig del 1968

L’any 1968 tenien lloc a París i al món uns fets que tot i no ésser una revolució foren molt més que una simple revolta. Ni a Berkeley, ni a París, ni a Roma, Berlín, Praga, Mèxic o Varsòvia, per citar alguns dels escenaris d’aquells fets, no va estar en perill ni el sistema ni el govern. No obstant això, en molts àmbits de la societat les coses no tornarien a ésser iguals: les relacions entre pare i fills, “la família”, l’ensenyament, la cultura, i els mitjans varen patir canvis importants.

La revolta s’acabaria tancant de forma diferent perquè diferents eren els problemes i també els sistemes de govern. A Txecoslovàquia, Polònia i a l’estat espanyol es lluitava per recuperar els drets democràtics mínims, la llibertat d’opinió, i els sindicats obrers i d’estudiants. Als EUA, Anglaterra, Itàlia, França i Alemanya la lluita tenia un fort component antiautoritari, anticapitalista i antiimperialista.
Aquells fets, aquell impuls generacional, si voleu, havien posat en marxa un procés lent però imparable de canvi de costums i de maneres de viure. Moviments com ara el de la igualtat de la dona, el de l’alliberament gai, i l’ecologisme, tenint en compte que no s’havien descobert llavors, tingueren a partir d’aquells fets un gran creixement.

Continua l'article aquí.