És el moment de posar sobre la taula una nova temàtica. Aquest cop, us presenten dos textos que analitzen des de diferents perspectives un tema de força interès pel jovent, especialment per aquells que estan estudiant a la universitat, com és la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, altrament dit Bolonya. Els articles escollits donen visions complementaries d'aquest procés i alhora trenquen els tòpics derivats d'anàlisis simplistes promogudes intencionadament per certs col·lectius.
El primer dels dos articles l'ha elaborat l'Àlex Figueras, activista sindical i coneixedor del tema a petició de la secretaria de formació. En l'actualitat, l'Àlex és membre del Claustre de la UB i el seu escrit parla de la necessitat que té el moviment estudiantil de diferenciar l'origen de les conseqüències de la implantació de l'EEES si vol resoldre els problemes que aquesta comporta. Explica que els efectes negatius atribuïts a Bolonya, són específics d'alguns Estats, i per tant, originats per la manera com s'aplica i no per unes directrius europees força generals, que deixen molt espai perquè els Estats puguin prendre les seves decisions. Així doncs, assenyala a l'Estat espanyol com a culpable de certs fenòmens pels quals s'ataca habitualment l'EEES, tals com l'elitisme, la desaparició de l'oferta docent que no s'adapta al mercat, la dependència del finançament privat o la presència del català i l'acusa d'utilitzar Bolonya “com a excusa” per incidir en el poder universitari. També lliga el discurs independentista i l'estudiantil al situar el dèficit en finançament com a peça clau dins la greu manca de recursos que pateixen les nostres universitats.
El primer dels dos articles l'ha elaborat l'Àlex Figueras, activista sindical i coneixedor del tema a petició de la secretaria de formació. En l'actualitat, l'Àlex és membre del Claustre de la UB i el seu escrit parla de la necessitat que té el moviment estudiantil de diferenciar l'origen de les conseqüències de la implantació de l'EEES si vol resoldre els problemes que aquesta comporta. Explica que els efectes negatius atribuïts a Bolonya, són específics d'alguns Estats, i per tant, originats per la manera com s'aplica i no per unes directrius europees força generals, que deixen molt espai perquè els Estats puguin prendre les seves decisions. Així doncs, assenyala a l'Estat espanyol com a culpable de certs fenòmens pels quals s'ataca habitualment l'EEES, tals com l'elitisme, la desaparició de l'oferta docent que no s'adapta al mercat, la dependència del finançament privat o la presència del català i l'acusa d'utilitzar Bolonya “com a excusa” per incidir en el poder universitari. També lliga el discurs independentista i l'estudiantil al situar el dèficit en finançament com a peça clau dins la greu manca de recursos que pateixen les nostres universitats.
El segon article que us proposem està escrit per un professor universitari, l'Hèctor Lopez Bofill. Aquest escrit va ser publicat al diari Avui el passat dilluns 14 de juliol, i tracta també la temàtica de l'EEES. Ho fa amb un enfocament diferent, però arriba a conclusions similars, com la falta de recursos per finançar el nou model educatiu o el perill que hi hagi una privatització, és a dir, que no hi hagi una igualtat d'oportunitats alhora d'accedir a postgraus i màsters, sobre els quals l'autor creu que acabarà recaient la part més important de l'educació universitària, ja que estaran finançats per capital privat, però acabaran sent els únics amb una bona dotació de recursos. També avisa de les dificultats o falta d'incentius que tindran molts professors per adaptar-se a aquest model que els obliga a fer cursos d'innovació docent, continuar amb la recerca, dedicar molt més temps a impartir docència i corregir pràctiques. Alerta que això pot suposar l'abandó de molts professors de la seva activitat acadèmica i que l'activitat docent recaigui en professors joves o becaris, consolidant així una precarització laboral també en l'àmbit universitari.
