Sobre Bolonya i les Universitats

És el moment de posar sobre la taula una nova temàtica. Aquest cop, us presenten dos textos que analitzen des de diferents perspectives un tema de força interès pel jovent, especialment per aquells que estan estudiant a la universitat, com és la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, altrament dit Bolonya. Els articles escollits donen visions complementaries d'aquest procés i alhora trenquen els tòpics derivats d'anàlisis simplistes promogudes intencionadament per certs col·lectius.

El primer dels dos articles l'ha elaborat l'Àlex Figueras, activista sindical i coneixedor del tema a petició de la secretaria de formació. En l'actualitat, l'Àlex és membre del Claustre de la UB i el seu escrit parla de la necessitat que té el moviment estudiantil de diferenciar l'origen de les conseqüències de la implantació de l'EEES si vol resoldre els problemes que aquesta comporta. Explica que els efectes negatius atribuïts a Bolonya, són específics d'alguns Estats, i per tant, originats per la manera com s'aplica i no per unes directrius europees força generals, que deixen molt espai perquè els Estats puguin prendre les seves decisions. Així doncs, assenyala a l'Estat espanyol com a culpable de certs fenòmens pels quals s'ataca habitualment l'EEES, tals com l'elitisme, la desaparició de l'oferta docent que no s'adapta al mercat, la dependència del finançament privat o la presència del català i l'acusa d'utilitzar Bolonya “com a excusa” per incidir en el poder universitari. També lliga el discurs independentista i l'estudiantil al situar el dèficit en finançament com a peça clau dins la greu manca de recursos que pateixen les nostres universitats.

El segon article que us proposem està escrit per un professor universitari, l'Hèctor Lopez Bofill. Aquest escrit va ser publicat al diari Avui el passat dilluns 14 de juliol, i tracta també la temàtica de l'EEES. Ho fa amb un enfocament diferent, però arriba a conclusions similars, com la falta de recursos per finançar el nou model educatiu o el perill que hi hagi una privatització, és a dir, que no hi hagi una igualtat d'oportunitats alhora d'accedir a postgraus i màsters, sobre els quals l'autor creu que acabarà recaient la part més important de l'educació universitària, ja que estaran finançats per capital privat, però acabaran sent els únics amb una bona dotació de recursos. També avisa de les dificultats o falta d'incentius que tindran molts professors per adaptar-se a aquest model que els obliga a fer cursos d'innovació docent, continuar amb la recerca, dedicar molt més temps a impartir docència i corregir pràctiques. Alerta que això pot suposar l'abandó de molts professors de la seva activitat acadèmica i que l'activitat docent recaigui en professors joves o becaris, consolidant així una precarització laboral també en l'àmbit universitari.

La rebel•lió dels joves i els estudiants del maig del 1968

L’any 1968 tenien lloc a París i al món uns fets que tot i no ésser una revolució foren molt més que una simple revolta. Ni a Berkeley, ni a París, ni a Roma, Berlín, Praga, Mèxic o Varsòvia, per citar alguns dels escenaris d’aquells fets, no va estar en perill ni el sistema ni el govern. No obstant això, en molts àmbits de la societat les coses no tornarien a ésser iguals: les relacions entre pare i fills, “la família”, l’ensenyament, la cultura, i els mitjans varen patir canvis importants.

La revolta s’acabaria tancant de forma diferent perquè diferents eren els problemes i també els sistemes de govern. A Txecoslovàquia, Polònia i a l’estat espanyol es lluitava per recuperar els drets democràtics mínims, la llibertat d’opinió, i els sindicats obrers i d’estudiants. Als EUA, Anglaterra, Itàlia, França i Alemanya la lluita tenia un fort component antiautoritari, anticapitalista i antiimperialista.
Aquells fets, aquell impuls generacional, si voleu, havien posat en marxa un procés lent però imparable de canvi de costums i de maneres de viure. Moviments com ara el de la igualtat de la dona, el de l’alliberament gai, i l’ecologisme, tenint en compte que no s’havien descobert llavors, tingueren a partir d’aquells fets un gran creixement.

Continua l'article aquí.

L'educació a Catalunya i el sistema educatiu

Us presentem un nou article de la mà del president d'Òmnium Cultural de Ponent, Josep Maria Forné, i professor de filosofia, sobre l'educació a Catalunya i el sistema educatiu.
Pondeu consultar l'article aquí.

Sobre la instauració d’una Renda de ciutadania a Catalunya

El company estudiant de Ciències polítiques Bruno Díaz ens porta una aproximació a la Renda Bàsica de ciutadania a través del següent article.


Tal com ell explica: "El present text representa una recopilació de la informació existent sobre la proposta de Renda Bàsica i la viabilitat de la seva implantació a Catalunya. Es tracta d’un recorregut sobre els estudis realitzats, la penetració de la proposta al nostre país i la seva viabilitat i aplicació futura.

Aquest treball és una petita aportació d’un humil i ignorant estudiant de ciències polítiques. No pretenc amb el present treball canviar el món, sinó que través d’aquesta investigació confirmar-me una vegada més que un món millor és possible, i que propostes com la de Renda Bàsica indiquen que si encara no l’hem construït ha estat per manca de voluntat i valentia política."

Consulta l'article aquí.

Realpolitik

L'article que podeu descarregar-vos aquí està elaborat per l'estudiant de sociologia Lluís Pérez Lozano i es titula els necessaris equilibris de la realpolitik.

Partiré, en aquest article, d'un supòsit bàsic: el supòsit que la nostra activitat política es desenvolupa dins els canals democràtics, sense lloc per a l'activitat armada o les formes més radicals de desobediència civil. No entraré en les raons que cadascú pot tenir per a adoptar aquest posicionament: hi haurà qui ho farà per raons de principi, hi haurà qui simplement ho considerarà com allò més oportú atesa la situació política actual. Però el que compta és que la nostra activitat política, la de les JERC i la d'Esquerra, es desenvolupa dins aquests canals legals i democràtics....

Consulta l'article.

Partits Polítics i Democràcia, de Vanessa Casado

Quan la Secretaria de Formació de les JERC de Ponent em va demanar que escrivís pel seu bloc sobre alguna cosa jurídica, vaig pensar que com sempre, la gent creu que havent estudiat dret n’has de saber de qualsevol de les seves branques i tot i acceptar, temia el tema. En Josep Espasa em va comentar que el tema, sobre el qual estarien interessats era l’Estat de Dret i la llei/il·legalització de partits. Assumpte d’extrema actualitat fruit dels malaurats casos del Partit Comunista de les Terres Basques, ANB o el processament de membres de la Mesa del Parlament Basc que acomplien amb el què disposa el seu Reglament.

D’entrada, l’associació Estat de Dret i partits polítics sembla raonable però si atenem a la configuració històrica caldrà matisar-la. La idea d’Estat de Dret sorgeix en el marc liberal, tot i que s’adapta a la resta d’adjectius que el poden qualificar (així, per exemple, l’article 1.1 de la Constitució Espanyola (CE) parla d’Estat social i democràtic de Dret), amb voluntat de subordinar els poders públics a la llei, d’imposar un control a aquells qui governen i, per tant, no s’adiu pas amb el què intuïtivament podem pensar que és la funció dels partits polítics: la representació dels interessos i opinions de la ciutadania.


... consulta tot l'article...

PETITA INTRODUCCIÓ A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

El politòleg Joan Almacellas fa a continuació una introducció a la democràcia participativa. Des del que s’entén per aquest concepte fins a les seves aplicacions més enllà de la democràcia desenvolupada actualment, així com avantatges o possibles inconvenients que podem trobar en el seu desplegament.

Democràcia és un sistema de govern que prové de la civilització grega i etimològicament significa donar el poder al poble. Era l’antítesi a la tirania, sistema pel qual una sola persona decidia sobre la resta sense haver de passar comptes.
La Democràcia ha anat evolucionant i ha anat incorporant principis que avui en dia ens semblen que en són inherents com el de sufragi universal, llibertat d’expressió, d’associacionisme, tenir dret a un judici just,... Sí, la democràcia va lligada als drets humans, per això afirmem quan algú actua d’una manera que ens sembla incorrecta, que no és un demòcrata.

Però la Democràcia en si no és un sistema que ha arribat a la seva plenitud, és un sistema que va evolucionant en el temps. Avui en dia hi ha gent que diu que la democràcia està en descrèdit i que la gent passa de la política,... però com bé deia Fuster, la política o la fas o te la fan. Adduint aquesta frase, d’altres aposten per una revalorització de la Democràcia, amb quotes més grans d’aquesta. Es el que s’anomena l’aposta per la Democràcia Participativa.

Una Democràcia participativa és aquella en la que la ciutadania té més mecanismes per dir-hi la seva, a banda del tradicional vot quan hi ha una contesa electoral, i és possiblement la democràcia que el dia de demà la gent assumirà com a normal.

Llegeix tot l'article

L'Estat de les Autonomies

En aquest article es vol fer un repàs del que va suposar la transició espanyola i la construcció de l'Estat de les Autonomies així com remarcar les diferències existents entre el model d'Estat sortit de la transició i un Estat federal.
També es toquen també els elements juridicopolítics que subordinen la Comunitat Autònoma de Catalunya i la voluntat dels seus ciutadans a l'Estat espanyol.

Llegeix tot l'article

Felicitats i endavant!

En la societat en què vivim, la formació és un tresor molt més valuós del que moltes persones creuen. Avui en dia factors com el coneixement i la preparació de les persones, i més dels i les joves, són essencials per poder aspirar a unes bones perspectives personals de futur.

Ara bé, tan necessària és la formació individual com la preparació col·lectiva. En una organització juvenil com són les JERC, la formació esdevé una eina bàsica per tal de crear discurs, per adquirir una base sobre la qual decidir les línies estratègiques i per fer front als adversaris polítics i de lluita a través dels arguments.

Mentre alguns sectors de la societat preuen la mediocritat enfront de la voluntat, el sacrifici, i l’afany de superació, des de les JERC-Ponent estem en la convicció de què si ens convertim en el jovent més preparat tindrem un factor més a favor nostre per aconseguir els objectius de la independència i justícia social.

Per tot això, felicito la secretaria de formació de les JERC-Ponent per la iniciativa d’aquest espai i encoratjo a tots els i les militants perquè facin d’aquest bloc, un portal de visita freqüent, i sobretot, que participin del debat dels temes plantejats i posin sobre la taula altres qüestions sobre les quals tractar.

Endavant sempre!

Marta Vilalta i Torres
Portaveu de les JERC-Ponent

Presentació del Bloc

Benvinguts al bloc de la Secretaria de Formació de les JERC-Ponent. Aquest vol ser un espai de reflexió i debat polític sobre els diferents temes d'actualitat que afecten d'una manera o altra la nostra societat.

Per aconseguir-ho s'aniran penjant articles i comentaris de notícies que hagin aparegut a la premsa. Tot plegat amb la intenció de ser una eina útil i alhora propera, dirigida tant a aquells que tenen unes idees polítiques clares i volen ampliar els seus coneixements com a aquells altres que senten interés o curiositat per veure part dels motius pels quals creiem en el projecte polític independentista.

Hem de tenir clar que és responsabilitat de totes i tots els que volem la llibertat del nostre país aconseguir un argumentari sòlid per tal de trencar amb una demagògia barata que, afavorida per la ignorància, prediquen els sectors espanyolistes de la nostra societat.

Us animem a què participeu, opineu i aporteu visions diverses per tal de poder enriquir el debat.