L’any 1968 tenien lloc a París i al món uns fets que tot i no ésser una revolució foren molt més que una simple revolta. Ni a Berkeley, ni a París, ni a Roma, Berlín, Praga, Mèxic o Varsòvia, per citar alguns dels escenaris d’aquells fets, no va estar en perill ni el sistema ni el govern. No obstant això, en molts àmbits de la societat les coses no tornarien a ésser iguals: les relacions entre pare i fills, “la família”, l’ensenyament, la cultura, i els mitjans varen patir canvis importants.
La revolta s’acabaria tancant de forma diferent perquè diferents eren els problemes i també els sistemes de govern. A Txecoslovàquia, Polònia i a l’estat espanyol es lluitava per recuperar els drets democràtics mínims, la llibertat d’opinió, i els sindicats obrers i d’estudiants. Als EUA, Anglaterra, Itàlia, França i Alemanya la lluita tenia un fort component antiautoritari, anticapitalista i antiimperialista.
Aquells fets, aquell impuls generacional, si voleu, havien posat en marxa un procés lent però imparable de canvi de costums i de maneres de viure. Moviments com ara el de la igualtat de la dona, el de l’alliberament gai, i l’ecologisme, tenint en compte que no s’havien descobert llavors, tingueren a partir d’aquells fets un gran creixement.
Continua l'article aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada