26 de febrer del 2008

Realpolitik

L'article que podeu descarregar-vos aquí està elaborat per l'estudiant de sociologia Lluís Pérez Lozano i es titula els necessaris equilibris de la realpolitik.

Partiré, en aquest article, d'un supòsit bàsic: el supòsit que la nostra activitat política es desenvolupa dins els canals democràtics, sense lloc per a l'activitat armada o les formes més radicals de desobediència civil. No entraré en les raons que cadascú pot tenir per a adoptar aquest posicionament: hi haurà qui ho farà per raons de principi, hi haurà qui simplement ho considerarà com allò més oportú atesa la situació política actual. Però el que compta és que la nostra activitat política, la de les JERC i la d'Esquerra, es desenvolupa dins aquests canals legals i democràtics....

Consulta l'article.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona metàfora lo de la platja i els venedors de gelats, explica molt bé el tema...

Per altra banda estic molt d'acord en que s'han de separar càrrecs intitucionals dels llocs que ocupen els dirigents del partit. Penso que és un dels mals actuals d'ERC el fet q els q manen al partit també ocupin llocs de govern.

A veure si aviat podem corregir aquesta situació.

Anònim ha dit...

Un article molt ben escrit i amb unes idees de fons molt interessants, peró no coincideixo amb algunes de les conclussions.

Segons el meu punt de vista, la tàctica política d'un partit pot (i fins i tot ha de)ser molt flexible per adaptarse a les noves situacions, peró les premisses ideologiques han de mantenirse fermes. No es el mateix pactar amb les dretes per conveniéncia que apadrinar ideari dretà com a propi.

És més, crec que la denominació de partit "d'esquerres" ja porta implícita la definició de partit "popular", capaç d'oferir una proposta política atractiva per a la majoria de la societat. En aquesta situació, el moviment cap al centre i la moderació (eufemisme de moviment a la dreta?¿?)només porta al desencís politic, del desencís a votarlo com el mal menor i de votarlo com al mal menor a no votarlo.

L'exemple: El PCE era un partit de masses als anys 70, peró no va complir amb les seves expectatives de canvi, adoptant una politica més "moderada". On està ara? És part d'un partit minoritari que es diu IU.

No sé com haurà anat al vostre poble peró al meu les CUP van guanyar els vots que ERC i ICV va perdre, i el seu discurs em recoda en certa manera al de ERC abans de entrar al gobern i moderar-se.

Per acabar, completament d'acord amb la separació de càrrecs dins el partit i càrrecs institucionals.

Salutacions!